De tots és conegut el projecte de remodelació i rehabilitació que s’està duent a terme tant en el Museu Maricel com en el Museu Cau Ferrat. Aquest projecte permetrà, d’una banda, adequar els edificis a la normativa museística vigent i per l’altra, corregir les deficiències estructurals que ambdós espais presentaven. Ara, doncs, és un bon moment per realitzar una revisió de l’estat general de les col·leccions, tot i que periòdicament aquesta feina ja es feia però no d’una forma tan minuciosa.
Segons Pep Pascual, restaurador dels museus de la vila, l’estat de les peces és bastant bo i no pateixen desperfectes molt greus, tenint en compte que la situació geogràfica dels edificis i les condicions de temperatura i humitat no són les més adients, ja que no és molt normal que un museu estigui tan a prop del mar. Les possibles deficiències poden venir més pel sistema utilitzat per emmarcar les obres, ja que la majoria d’ells són els originals que Rusiñol va fer servir en la seva època. Antigament s’utilitzaven materials com el cartró o la cinta adhesiva per fixar la pintura al suport que l’havia de contenir, materials que amb el pas del temps varien la seva composició química afectant al paper o la tela de les peces i provocant l’alteració del ph, l’aparició de fongs o fins i tot alguns punts de rovellament.
Des del passat mes de setembre s’està realitzant una feina intensa de revisió i restauració de les obres més afectades. Fins al moment, s’han intervingut un total de 25 peces, de les quals 15 són olis sobre tela, com Pati de Sitges, Pati de Montmatre, Retrat de Ramon Canudas i 10 obres sobre paper, com Estudi de noia, Pagesa andalusa o Cantaor flamenc. Però potser l’obra més emblemàtica del Cau Ferrat sigui el retrat que Santiago Rusiñol va pintar de Teresa Mirabent i Planes, La nena de la clavellina.
La pintura es trobava en un bon estat de conservació, sense cap desperfecte important i no s’ha hagut de fer una intervenció massa exhaustiva. Tot i així, s’ha optat per fer una neteja general de la peça, que presentava factors com ara esgrogueïment, pols i brutícia, tots ells produïts pel pas del temps. La capa pictòrica presentava clivelles (petites esquerdes) molt puntuals i un craquelament de la capa superficial. En aquest cas, el marc que subjectava la pintura, també s’ha restaurat. El suports que aguantaven la pintura eren claus de ferro i s’han substituït per platines metàl·liques especials que no fan malbé la pintura. Així doncs, La nena de la clavellina ha recuperat el seu esplendor i ja està reparada per poder lluir-se completament.
Moltes vegades, a l’hora d’intervenir una peça, aquesta dóna grates sorpreses com ha estat el cas del dibuix sobre paper Camperola, també de Santiago Rusiñol. Quan es va procedir al seu desmuntatge, a l’anvers del paper va aparèixer un altre dibuix que representava una nena asseguda. Cal dir que aquesta situació és bastant normal i que els artistes feien servir el paper per les dues bandes i, finalment, n’exposaven la que més els agradava sense dubtar en doblegar-la si el dibuix era massa gran i l’havien d’encabir dins del marc, com és el cas d’aquesta peça. Es dóna la circumstància que l’obra de la part posterior és més gran que el dibuix que es veu, i per poder veure-la sencera s’ha hagut de realitzar un procés de desdoblegament molt delicat i minuciós.
És curiós que un dibuix fet sobre un paper, per poder ser restaurat s’hagi de rentar, esbaldir o blanquejar, però tots aquests processos estan sempre molt controlats i permetran al final que l’obra recuperi el seu aspecte original. Tal i com ja s’ha apuntat, moltes vegades els marcs són els causants de les malalties de les obres. En aquest cas, l’obra estava entre dos vidres, subjectada amb cinta adhesiva a manera de precinte i sense un paspartú, situació gens idònia per a una peça d’aquestes característiques. Amb el procés de restauració, s’han aconseguit solventar tots aquests problemes.
Així doncs, aquesta és una tasca molt important i indispensable que, portada a terme amb molta cura i professionalitat per part del restaurador Pep Pascual, permetrà que, un cop els museus tornin a obrir les seves portes, les peces puguin lluir tal i com Rusiñol les va crear fa més de cent anys.
Gràcies al projecte del Consorci del Patrimoni de Sitges, Obert per obres, la gran majoria d’aquestes obres participaran en exposicions programades en diverses poblacions, tant dins com fora de Catalunya i també fora de l’Estat. Actualment, varies peces estan participant en mostres a Burgos, El Greco en la Catedral, i a Lausanne (Suïssa), El Modernismo. De Sorolla a Picasso, 1880 – 1914. El proper mes de març, Salamanca serà la ciutat que acollirà l’exposició El Cau Ferrat. Templo del Modernismo catalán, i durant els mesos d’estiu i fins a l’octubre, algunes peces de la col·lecció de vidre del Cau Ferrat viatjaran a Bèlgica i Alemanya per formar part d’una important mostra que s’està preparant sobre aquesta disciplina.
