Maiestas Domini, obra del Cercle del Mestre de Pedret (Escola del Pirineu de Lleida)
Església de Santa Maria de Cap d’Aran (Tredòs, Vall d’Aran), inicis del segle XII
Pintura mural al fresc
285 x 225 cm
Museu Maricel, Sitges (núm. inv. 183)
Introducció
Probablement l’any 1969, el doctor Jesús Pérez-Rosales adquirí, a l’antiquari Josep Bardolet, un fragment de pintura mural romànica que representava la figura de la Maiestas Domini. No fou, però, fins l’any 2000 quan l’historiador Melquíades Calzado identificà l’obra com a procedent de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran a Tredós (Vall d’Aran), on s’emplaçaven a la volta presbiterial. D’aquesta manera es confirmaven les sospites que relacionaven aquesta pintura amb la conservada al Metropolitan Museum de Nova York (al seu recinte de The Cloisters), que havia estat donada pel multimil·lionari nord-americà Rockefeller. Aquest altre fragment, que correspon al quart d’esfera de la volta abisdal, com acostumava a decorar-se en el cas de que una església fos dedicada a santa Maria, representa la Maiestas Mariae (la Verge asseguda amb el Nen) envoltada per la màndorla i flanquejada pel rei Melcior i l’arcàngel sant Miquel, a l’esquerra, i els reis Baltasar i Gaspar, i l’arcàngel sant Gabriel.
L’església de Santa Maria de Cap d’Aran
La primera notícia documental que poseïm d’aquesta església aranesa data del primer dimecres del mes de març de 1198, en una escriptura donada pel rei Pere el Catòlic des de la població de Surp, al Pallars Sobirà. A partir d’aquell moment no és extranya la documentació escrita sobre aquest temple.
És tracta d’una església de planta basilical de tres naus, lleugerament irregulars, amb capçalera de tres absis de planta semicircular, sent el central més gran que els laterals. Aquest absis és precedit per un tram presbiterial (en la volta del qual es trobaven les pintures que estudiem ara) i, sota d’aquest una petita cripta, on la tradició aranesa localitza la troballa d’una talla romanica de la Mare de Déu, patrona de Tredós. Les naus eren cobertes per voltes de canó, que no es conserven avui dia, i separades per pilars curciformes i arcs formes que conformen quatre trams. L’exterior, que presenta tot ell un sobreaixecament, era decorat amb bandes i arcuacions llombardes, típiques del romànic de les darreries del segle XI als Pirineus.
El conjunt de pintures conservats de l’església es conserva actualment en dos museus. El fragment de la volta absidal el trobem a The Cloisters (Metropolitan Museum of Art de Nova York, i trobem representat la Maeistas Mariae, inscrita dins una màndrola, i flanquejada per l’arcàngel sant Miquel i el rei Melcior, a la dreta, i l’arcàngel sant Gabriel i els reis Baltasar i Gaspar, a l’esquerra. El segon, que correspon al tram presibterial i es conserva al Museu Maricel de Sitges, representa la figura de la Maiestas Domini inscrita, també dins una màndorla.
Aquestes darreres, que són el motiu prinicpal d’aquest estudi, foren donades pel doctor Jesús Pérez-Rosales, juntament a la resta de la seva col·lecció, poc abans del 1970, moment d’inauguració del Museu Maricel.
La tècnica emprada per la seva realització va ser el fresc, probablement mixt, modalitat que permetia els mestres fer retocs a la pintura un cop el fres ja estava sec. L’incovenient era que aquests detalls, es perdien amb facilitat donat que no es podruïa el procés de carbonatació que consolidava els pigments amb el guix fresc. Per aquest motiu i, sens dubte, pel pas del temps, s’an perdut molts detalls de l’obra. Per altra banda, l’obra va patir diverses reparacions i restauracions, com la que suposà el canvi de suport de guix a tela.
Iconogràficament la representació segueix el model inspirat en l’Apocalipsis de sant Joan, establert dins les arts figuratives romàniques. Crist apareix assegut en un tron, amb el Llibre a la seva mà esquerra i la dreta aixecada en sgine de benedicció. També seguint el model establert, apareix envoltat per una màndrola, totalment circular, en representació de l’univers. La gamma cromàtica no és gaire amplia, dominant els blaus, vermells i ocres, tot i que probablement han perdut part del seu esplendor original.
L’obra s’incriu dins el cercle d’influència del concegut com a Mestre de Pedret, actiu la zona pirinenca en el segle XII. Es tracta d’un dels mestres que millor representen la corrent bizantina dins la pintura romànica catalana. Se’l coneix així per què la seva obra cabdal fou la decoració de l’església de Sant Quirze de Pedret (Cercs. Berguedà). L’importància d’aquest artista dins el panorama de la pintura romànica catalana del segle XII s’entén perfectament si en fem un repàs a la llista d’obres que li són atribuïdes, ja siguin de la seva pròpia mà o dels seus deixebles: Frontal de Sant Quirze i Santa Julita de Durro(Barruera. Alta Ribagorça); murals de les esglésies de Santa Maria d’Àneu (Guingueta d’Àneu. Pallars Sobirà), Sant Pere de Burgal (Guingueta d’Àneu. Pallars Sobirà), Sant Pere d’Ager (Ager. Noguera), Sant Serni de Baiasca (Llavorsí. Pallars Sobirà) i, més llunyanament, les pintures murals del mestre de la Seu d’Urgell i del Mestre de Santa Coloma (Andorra).
Aquest grup es caracteritza per que en la seva concepció formal i iconogràfica es poden detectar certs detalla que en remeten a models italians que, a l’hora, ens remeten a obres creades pels artistes bizantins. L’obra de Sant Quirze de Pedret es troba molt per sobre de la resta del grup tot i que la dependència del mestre resta clarament palesa en totes ells.
El bizantinisme al que fem referència no només el trobem en la iconografia i disposició dels personatges sinó també en la manera en que van vestits la majoria d’ells. La Maiestas Domini de Santa Maria de Cap d’Aran no és cap excepció. La figura de Crist vestit amb una túnica grana i un mantell blau. Apareix assegut en un tron ricament decorat, que recorda el treball dels mosaics bizantins. Malauradament l’estat de conservació de la pintura no ens permet establir amb més precisió paral·lels formals donat que s’han perdut prou detalls per poder ser més precisos. L que és evident és que ens trobem davant un artista ‘una qualitat indiscutible, fet que resta palès si analitzem les pintures de la volta absidal, en la que les figures ens remeten directament als mestre que va treballar a Sant Pere de Burgal i Santa Maria d’Àneu. Amb aquestes pintures es tanca un grup d’obres que conformen l’obra del Mestre de Pedret i el seu cercle d’influència.
