Benvinguda

Benvinguts a l'eina dimàmica del Servei Pedagògic i d'Activitats Culturals del Consorci del Patrimoni de Sitges. Aqui trobareu informació de totes les nostres activitats, propostes, peces del mes, xerrades, conferències, sortides culturals... Un nou espai per apropar el patrimoni dels nostres museus a tothom.

divendres, 27 de maig del 2011

La Sirena de Pere Jou, vista pels nens de Sitges


El Consorci del Patrimoni de Sitges organitza tallers gratuïts per a les escoles de la Vila.
Fins al 9 de juny encara es pot visitar l’exposició Pere Jou, escultor a la primera planta de l’Edifici Miramar. La mostra presenta un recorregut per la vida i l’obra de l‘artista, fortament vinculat a Sitges. Un bon exemple d’aquesta relació és la quantitat d’obres públiques que es poden trobar tot fent una passejada per la vila, como ara els capitells del conjunt de Maricel o els frisos del Casino Prado Suburense. Però potser una de les obres més emblemàtiques de Pere Jou és La Sirena, tot i que aquesta es va acabar de confeccionar després de la seva mort. Gràcies a una subscripció popular, el 1965 La Sirena es va fondre en bronze a partir un model en guix que l’artista va realitzar cap els anys 50. Des d’aquesta setmana es troba al seu emplaçament històric, les escales del Baluard, després de passar uns anys al Passeig de la Ribera.
I a partir d’aquesta singular figura, el Consorci del Patrimoni de Sitges ha organitzat uns tallers dirigits a nens i nenes de primària per tal de què, ja des de ben petits, comencin a descobrir i aprendre què és una escultura i qui era, en aquest cas, Pere Jou.
El taller està dividit en dues parts: per una banda, una visita a l’exposició Pere Jou, escultor, i per l’altra, un taller pràctic amb fang. D’una forma molt didàctica, les guies del Servei Pedagògic del Consorci del Patrimoni de Sitges introdueixen als nens en el món de Pere Jou amb l’explicació d’alguna anècdota, com ara, que venia figuretes de pessebre a la Fira de Sant Llúcia.
A través dels diferents àmbits, els nens comencen a descobrir amb quins materials es pot fer una escultura, fent servir com a model algunes de les peces de l’exposició com la figura de Simó Pescador, tot explicant-los que està feta de la mateixa pedra de les voreres de Sitges.
Un altre punt que els nens relacionen de seguida són els capitells, donat que aquests representen personatges que ells coneixen, com són els castellers o els integrants de les sardanes. Però una escultura no només pot ser de pedra; se’ls mostra que també la fusta o un material anomenat alabastre també poden servir per fer una figura. O, fins i tot, que allò que sembla una cosa, en realitat no ho és, com pot ser el cas de les peces confeccionades en guix pintat. Mitjançant tot això, els nens creen una mena de curiositat que acaba per convertir-se en coneixement, motiu pel què s’ha creat aquest taller.
Al final de la visita, els nens posen cara i ulls a Pere Jou, amb el seu autoretrat i veuen una fotografia on l’artista està fent una escultura amb les seves pròpies mans, cosa que els crida molt l’atenció. I per tal de què ho puguin comprovar per ells mateixos, passen a la segona part del taller, on amb les seves mans podran ser, per un dia, uns autèntics escultors.
Cada nen disposa d’un tros de fang per modelar una figura, seguint les instruccions de les guies. I com a tot bon escultor necessiten un model per inspirant-se que, en aquest cas, és La Sirena de Pere Jou. Pas a pas, acaben fent una creació pròpia i única, fent servir les seves mans i, com no, la seva imaginació. S’ajuden de petits estris de fusta per fer els detalls; veuen com es poden fer els braços, la cua, el cabell i, al final, el resultat n’és una escultura que ha sortit d’una cosa tan modesta com és el fang.
L’objectiu d’aquest taller és fer arribar el coneixement de l’escultura, el descobriment d’artistes que han estat relacionats amb el lloc on viuen i despertar la curiositat de cóm i per què objectes de la vida quotidiana tenen molta importància per a la seva educació. Fins al moment, 325 escolars de P4, P5, 1er, 2on, 3er, 4rt i 5è de Primària dels centres Esteve Barrachina i Escolapis han realitzat aquest taller, i la previsió fins a la primera setmana del mes de juny és que passin pel taller uns 242 nens més.


dimecres, 18 de maig del 2011

ACTIVITAT: La Peça del Mes: Al·legoria de Sitges, de Pere Jou (1891-1964)





Al·legoria de Sitges, de Pere Jou (1891-1964)
c. 1950
Pedra
125 x 43 x 58 cm
“P. Jou” (lateral dret)
Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges (núm. inv. 1.013)

L’escultor Pere Jou (1891-1964) arribà a Sitges a mitjan maig de 1915, per treballar en alguns detalls ornamentals del Palau de Maricel, llavors en construcció. Poc podia imaginar que aquell encàrrec en principi ocasional el vincularia a Sitges per sempre. Constatat ràpidament el seu talent, Miquel Utrillo li encarregà els capitells i gàrgoles del palau de Mr. Deering. El jove escultor, durant cinc anys, hi desplegà amb esclat el seu talent, en un dels conjunts escultòrics més plens de vida, més amarats d’humor, més rics en diversitat i virtuosisme de l’escultura catalana del segle xx, un dels tresors del patrimoni artístic sitgetà.
Acabats els capitells, Josep Planas i Robert li encarregà els frisos de la façana del Casino Prado, una part del qual –la contigua a la portalada– realitzà el 1920 i l’altra –la dels finestrals– entre 1962 i 1964, obra que la mort deixà inacabada. Entre el jove de 1915 i el prestigiós escultor de 1964, transcorre mig segle d’obra artística que posà Sitges en el mapa de l’escultura catalana. De la casa taller del carrer Prat de la Riba en van anar sortint unes cent cinquanta escultures, en pedra, en fusta, en bronze, nus femenins, imatges religioses, relleus per a façanes, retrats de familiars i de clients.
L’aspecte més destacat i singular d’aquesta obra és el conjunt d’escultures en talla directa, en pedra de Sitges, representant nus femenins –unes quaranta obres–. Jou fou unànimement considerat un virtuós de la talla directa. En aquesta tècnica especialment exigent, l’escultor s’enfronta directament al bloc de pedra, a diferència d’altres tècniques en què modela l’obra en fang, i després, ja segur del resultat, el trasllada a la pedra. En la talla directa, l’escultor ha de tenir molt present què vol aconseguir; ha d’haver pensat una i altra vegada l’escultura; la seva referència no és un model en fang, que ha pogut refer i corregir tantes vegades com calgui fins a quedar-ne satisfet, sinó uns quants croquis en paper i, sobretot, una idea pensada i repensada, examinada mentalment, en diàleg amb les dificultats inesperades que pot presentar la matèria –un nòdul o una veta més fràgils o més durs o de colors diferents que la pedra circumdant–. Cada cop és un risc, ja que és impossible, o si més no molt difícil, corregir qualsevol errada del martell i l’escarpa, que pot arruïnar el resultat de setmanes de feina. La talla directa és, doncs, un testimoni de coratge, de seguretat, d’audàcia imaginativa.
La pedra calcària presenta dificultats suplementàries, a causa de les inhomogeneïtats internes, més freqüents que en el marbre. Jou estava especialment orgullós de fer servir roca de pedreres sitgetanes: se sentia més vinculat al paisatge que el voltava, com si hi descobrís presències subtils i secretes que havien estat esperant durant segles que algú les fes sorgir. L’escultor, a més, trobava en aquest material la recompensa d’unes tonalitats variants, posades en relleu pel brunyit i encerat finals de la superfície, que trenquen la perfecció un xic massa monòtona que trobem en el marbre, i que accentuen la calidesa i carnalitat de l’escultura.
Comentats aquests detalls tècnics importantíssims, podem passar a la consideració dels trets estilístics particulars de l’obra de Jou. Des de bon començament, Jou fou un admirador de Miquel Àngel, de qui heretà la passió per la lluita directa amb la pedra, sense l’intermediari del fang, en contacte amb la rotunditat i la idiosincràsia del bloc concret amb què treballava, i de Maillol. La seva obra seguí, en línies generals, el cànon mediterrani del gran escultor rossellonès, tan influent sobre la rica escultura noucentista catalana, i tan valorat internacionalment. Els nus femenins de Jou són compactes, massissos, pesants, amb un toc de feixuguesa que accentua la sensació de repòs i serenitat dels cossos. No hi ha dansa, no hi ha pressa, no són imatges fixes d’un gest fugaç, sinó exploracions en un èxtasi corporal absort en una reflexió impenetrable. Alguns nus d’aquest conjunt estan drets, però la majoria estan asseguts o ajaguts, posicions més adients al repòs i la quietud. Com a toc final de l’obra, l’epidermis de l’escultura és polida, brunyida, encerada, fins a fer-la brillar i destacar respecte de la rugositat dels cabells, contrast que accentua la vitalitat de l’aspecte.
Al·legoria de Sitges, l’obra a què dediquem aquesta presentació, ocupa un lloc singular en el conjunt de nus femenins en talla directa a què ens acabem de referir. És una de les obres de més grandària, i data de començaments dels anys 1950 –el 1952, Pere Jou rebé el Premi Ciutat de Barcelona d’Escultura per una talla directa titulada Simón Pescador; és, doncs, una etapa de reconeixement social del seu art i de plenitud en l’ofici–. És una escultura d’un metre i mig d’alçada, aproximadament, que representa una dona nua semiagenollada, amb el genoll esquerre a terra, el cos dret, aguantant al costat de la cara un gotim de malvasia, que la mà dreta acosta a la cara i la mà esquerra contribueix a sostenir dret. La presència del raïm vol ser un homenatge al Sitges del moscatell i la malvasia, és a dir, una sensualitat que suma a la del cos nu la de la fruita i la de la referència a l’ambient sitgetà, tan propici a la fruïció de la vida. El tema del raïm es troba en algunes altres escultures de Jou, com ara una Mare de Déu del Raïm, o una noia que menja raïm, però és poc freqüent, ja que les escultures acostumen a representar dones sense cap objecte especial.
Durant molts anys, aquesta escultura ocupà el centre de la sala de figures de la casa taller de l’artista, i només fou exhibida en l’exposició antològica de l’obra de Jou de l’any 1973. El febrer de 2008, David Jou Andreu, fill de l’artista, féu donació de l’obra a l’Ajuntament de Sitges en nom de la família, per tal que fos exhibida en el Museu Maricel. L’Ajuntament acceptà la donació –la primera obra de Jou a l’interior d’un museu sitgetà– i es decidí situar l’escultura a la sala Mirador de Maricel, lloc especialment pertinent, no tan sols per la seva bellesa, oberta al paisatge marí, sinó també perquè ja és ocupat per un valuós conjunt d’escultures, enriquit per aquesta nova aportació. El 18 de maig de 2008, en ocasió del Dia Internacional dels Museus, fou inaugurada públicament la nova ubicació de l’escultura.
Amb aquesta escultura tan significativa, el patrimoni artístic sitgetà complementa els ja esmentats capitells de Maricel i frisos del Prado, i altres obres públiques de Jou, com ara la Sirena –fosa en bronze per subscripció popular el 1965, un any després de la mort de l’artista–, alguns relleus en mitja dotzena de façanes, o les imatges del Sant Crist, la Verge dels Mariners i el Sagrat Cor de la Parròquia de Sitges.

David Jou i Mirabent

dijous, 12 de maig del 2011

divendres, 6 de maig del 2011

18 de Maig, Dia Internacional dels Museus


Des de l’any 1977, al voltant del 18 de maig es celebra el Dia Internacional dels Museus, on entitats museístiques i culturals d’arreu del món obren les seves portes i organitzen activitats per tal de què tothom tingui l’oportunitat d’accedir i participar en totes les propostes.
Enguany, per celebrar el Dia Internacional dels Museus s’organitza La nit del Museus, a través de l’activitat Una peça de la història. Per això, el Consorci del Patrimoni de Sitges planteja una visita guiada nocturna a la Parròquia de sant Bartomeu i santa Tecla el proper dissabte 14 de maig a les 10 de la nit. La visita permetrà conèixer l’origen i la història de la parròquia, així com les peces de la col·lecció Pérez-Rosales del Museu Maricel que actualment es troben dipositades en aquest espai.

CONSORCI DEL PATRIMONI DE SITGES
DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS
Ø       La nit dels Museus
Visita guiada nocturna a la Parròquia de sant Bartomeu i santa Tecla
14 de maig, 22 h
Informació i reserves: 93 894 03 64 / 93 894 29 69

Propostes per conèixer a l’artista Pere Jou

La primera planta de l’Edifici Miramar acull fins al 12 de juny l’exposició Pere Jou, escultor que, amb més d’un centenar de peces, mostra la trajectòria i l’evolució de l’artista. Pere Jou, considerat com un dels representants més prolífics i originals de la segona generació de l’escultura noucentista catalana, va treballar la pedra i la fusta utilitzant la tècnica de la talla directa com a un dels aspectes que caracteritzen la seva obra al llarg de les seves produccions.
Per tal de conèixer i descobrir l’art de l’escultura, el Consorci del Patrimoni de Sitges ha organitzat tota una sèrie d’activitats dirigides tan a grans com a petits, vinculades amb l’escultor Pere Jou.
Per una banda, el proper diumenge 8 de maig, a les 11 del matí, s’ha organitzat un taller de fang per a les famílies, on pares i fills podran compartir la realització d’una petita escultura en fang.
Per a les entitats socials de la vila, s’han programat tota una sèrie de visites guiades a l’exposició Pere Jou, escultor, a través dels àmbits en els que està dividida la mostra: el dissabte 14 de maig a les 12 del migdia, per als socis del Prado i del Retiro, i el diumenge 15 de maig, també a les 12 del migdia, per a les senyores de l'Associació del Ram de Tot l'Any.
Per ambdues propostes és necessari realitzar una reserva prèvia trucant al telèfon del Museu Romàntic, 93 894 29 69 o bé a les oficines del Consorci del Patrimoni de Sitges, al número 93 894 03 64.

SORTIDA CULTURAL: Realisme(s). L’empremta de Courbet, una mostra sobre el naixement del realisme


 

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) presenta fins al proper 10 de juliol l’exposició Realisme(s) L’empremta de Courbet, l’artista francès artífex del naixement del Realisme al segle xix. Amb aquesta mostra, el MNAC exhibeix una selecció de les obres més representatives i destacades de Gustave Courbet, moltes de les quals es mostren per primera vegada dins l’Estat espanyol.
Un recorregut per les sales permetrà veure com la seva pintura va tenir una forta influència en la pintura catalana de l’època, a través de l’obra de Ramon Martí Alsina, un dels primers artistes que va introduir el Realisme a Espanya.
El Consorci del Patrimoni de Sitges proposa una sortida cultural a aquesta magnífica exposició per tal d’endinsar-se en aquest corrent artístic i descobrir els seus antecedents i seguidors.


Consorci del Patrimoni de Sitges
Sortida cultural al MNAC
Realisme(s). L’empremta de Courbet
Dissabte, 21 de maig de 2011
Punt de trobada: Estació de tren RENFE de Sitges
Hora de trobada: 10.00 h
Tornada lliure

Places limitades amb prèvia reserva
Informació: 93 894 29 69
(Despeses de transport i d’entrada a l’exposició a càrrec del visitant)