ACTIVITAT: La peça del mes: "Els Ducs de Montpensier amb els seus fills en els jardins del Palau de San Telmo a Sevilla". Museu Maricel. Autor. Dr. Carles Gonzàlez i López

Els Ducs de Montpensier amb els seus fills en els jardins del Palau de San Telmo a Sevilla, atribuït a José Roldán Martínez (1808-1871)

Escola sevillana, segona meitat del segle XIX

Oli sobre tela

89 x 71 cm

Sense signar. Sense datar

Museu Maricel, Sitges (núm. inv. 932)

Context històric i artístic

Per la seva tècnica estilística, i com especialista de pintura del segle XIX, atribueixo aquesta obra al pintor sevillà José Roldán. Cronològicament corresponent a l’any 1871, es a dir, poc temps abans de la seva mort. Segons el meu parer, els personatges són:  la família del Duc de Montpensier Antonio de Orleans i Luisa-Fernanda de Borbón, cunyat i germana de la Reina Isabel II, respectivament. Els Ducs estan situats en el centre de la pintura i rodejats dels seus fills que, d’esquerra a dreta, son: Fernando; Maria Isabel, que per matrimoni fou Comtessa de París; María Cristina; María de las Mercedes, asseguda en un sofà de vimet i que fou la famosa i malograda Reina d’Espanya pel seu matrimoni amb Alfons XII; Antonio, situat darrera d’ella i que es casà amb la Infanta Eulàlia de Borbón; i Lluís, que morí als 6 anys. La resta de fills no apareixen en el quadre doncs havian mort en plena infantesa i joventut.

L’escena està situada al parc de la seva residència sevillana, al Palau de San Telmo, on el pintor ha idealitzat els jardins pintant en el fons un templet imaginari característic del gust romàntic.

El marc de fusta dorada i decoració romàntica correspon a l’època de la pintura.

Dades documentals

El Duc de Montpensier, Antonio de Orleans, nesqué l’any 1824 i fou el fill petit de cinc germans del que més tard va ser rei de França Louis Philippe I i de la seva muller María Amelia de Borbón Dos Sicilias. Es casà amb la Infanta Mª Luisa Fernanda, única germana de la Reina Isabel II. Amdues filles del Rei Fernando VII i María Cristina de Borbón Dos Sicilias, per tan els joves ducs eran cosins germans. El matrimoni es cel·lebrà a Madrid l’octubre del 1846 juntament amb el d’Isabel II i Francisco de Asís de Borbón. Aquest quadre fou pintat quan el Duc tenia 47 anys i la Infanta 39 anys d’edat.

Els Montpensier es traslladaren a viure a París fins la Revolta de 1848, en que es va destronà Louis Philippe I i s’instaurà la República a França. En aquells moments d’incertesa Montpensier fuig cap a Anglaterra deixant la seva jove muller, en estat, al Palau de les Tuilleries. La Duquessa pugué salvar-se de la multitut gràcies a un Diputat que la va reconeixer i organitzà la seva fugida de París. Visqué a Anglaterra i Holanda per retornar més tard a Espanya.

Mentre que el matrimoni d’Isabel II i Francisco de Asís fou un fracàs, el dels Ducs de Montpensier fou un èxit, malgrat la situació d’abandó en que deixà la Duquessa durant la tràgica revolta. Fruit d’aquest enllaç nasqueren 9 fills: María Isabel (1848-1919); María Amelia (1851-1870); María Cristina (1852-1879); María Regla (1856-1861); Fernando (1859-1873); María Mercedes (1860-1878); Felipe (1862-1864); Antonio (1866-1930) i Luís (1867-1874).

La família Montpensier s’establí a Sevilla, on hi nasqueren tots aquest fills, aconseguint un elevat i molt tranquil ‘status’ social malgrat que el Duc, amb les prerrogatives d’Infant d’Espanya i el grau de Capità General de l’Exèrcit, fou protagonista d’importants aconteixaments polítics contra els seus cunyats, els Reis d’Espanya, i els seus Governants. D’aquests, l’activitat més rellevant fou el finançament de la Revolta del setembre del 1868 i la caiguda i destronament d’Isabel II que li valgueren el desterrament a Portugal per part del Ministre González Bravo.

El 1870 tengué lloc un altre aldarull, per part del Duc, quan es va batre en duel, en un combat singular de pistoles, amb el seu cosí i cunyat Enrique de Borbón, germà del Rei Francisco de Asís. Se li formà Consell de Guerra i fou desterrat. Malgrat això, aquest mateix any es presentà com a cadidat a Rei d’Espanya juntament amb Amadeo de Saboya, el General Espartero i el seu nebot Alfonso de Borbón. Les Corts Espanyoles elegiren a Amadeo I. Novament fou desterrat a Menorca al no voler jurar fidelitat al nou Rei d’Espanya.

Establert novament a Sevilla aconsegueix que la seva filla, María de las Mercedes, sigui Reina d’Espanya, pel matrimoni amb el seu cosí germà Alfonso XII, i que el seu fill Antonio es casi amb la Infanta Eulalia, germana del Rei. D’altra banda, casa la seva filla gran, María Isabel, amb el seu nebot Louis Philippe d’Orleans, Comte de París i cap de la família reial francesa.

La sobtada mort de María de las Mercedes, en plena joventut, al igual que els 6 fills restants amargaren la vida d’aquest intrigant personatge i de la seva estimada esposa que el recolzà en tots els seus actes, malgrat ser germana de la Reina.

Els Ducs van saber rodejar-se d’una cort privada en la qual hi havia artistes de gran vàlua que proporcionaren una molt bona educació als seus fills. Entre ells cal destacar a Fernán Caballero, Cecilia Bolh de Faber; les famílies Cabral Bejarano; Bécquer; Guizot; Latour; etc. Malgrat aquest ambient tan selecte, el seu fill Antonio, que heretà el gran patrimoni familiar format per l’herència de la seva mare i les de Montpensier i Galliera, malbaratà tota la fortuna i es separà de la Infanta Eulalia per mantenir relacions amb Carmela Giménez Flores i Mlle. de Chardonet.

Agraïments:

Al professor de la Universitat de Sevilla i especialista en pintura del segle XIX, Dr. Gerardo Pérez Calero, per la seva opinió que concorda amb la meva atribució.

Dr. Carles Gonzàlez i López