La Peça del mes a Ràdio Maricel

Entrevista a la Dra. Mònica Piera, especialista en Arts Decoratives i, primera conferenciant de La Peça del mes dedicada a les dues calaixeres ferrandines ubicades a la Sala Isabelina del Museu Romàntic Can Llopis. Vicens Morando dedica part del programa que condueix cada matí a Ràdio Maricel per entrevista a  l’autora d’aquesta primera peça del mes de gener de 2012.

http://www.radiomaricel.cat/general/entrevistes/

ACTIVITAT: La Peça del Mes: Parella de calaixeres Ferrandines. Catalunya, 1815-1830

Parella de calaixeres Ferrandines

Catalunya, 1815-1830

Caoba, palma de caoba, marbre i fusta de ribera

Xapat, tornejat, motllurat, tallat i policromat

110 x 134 x 65 cm / 110 x 134 x 66,5 cm

Col·lecció Romàntica. Museu Romàntic Can Llopis, Sitges
(núm. inv. 264 i 265)

Parella de calaixeres organitzades en cinc calaixos superposats i tauler en marbre blanc. Els tres calaixos centrals són de la mateixa mida, mentre que el superior simula un fris vogit en quart de bossell invers, i l’inferior fa les vegades de sòcol amb el frontis vogit en mig bossell. Aquestes formes motllurades es prolonguen pels laterals, de tal manera que les calaixeres prenen molta potència i un aire arquitectònic. Aquestes característiques s’accentuen perquè el buc descansa sobre una tarima amb dobles peus de ceba, que l’aixeca del terra i li dóna molta alçada. L’espai entre la plataforma i el buc de la calaixera es decora amb unes àligues tallades, amb les ales desplegades i la cua rematada per elements florals.

Són calaixeres de molt bona qualitat i un bon exemple del millor moble català d’època ferrandina. Destaquen per la bellesa de la xapa de caoba, amb palmes col·locades en vertical per tal de què les aigües llueixin de forma contínua en el frontis. Aquesta verticalitat contrasta amb l’agosarat motlluratge dels calaixos inferior i superior, i amb l’ampla plataforma inferior. Rellevant és també la qualitat de la talla de les àligues i, sobretot, el joc de tons de la seva policromia.

Les característiques principals d’aquesta parella de calaixeres deriven directament de la influència de l’estil Imperi francès que, des de començaments del segle xix, es convertí en el punt de referència per a l’ebenisteria catalana. Va ser després de la Guerra del Francès que Catalunya deixà de mirar Anglaterra i Itàlia com a primers referents  per al seu mobiliari domèstic. Tan forta va ser la deriva cap a França que el moble canvià no només de formes, sinó de materials i, fins i tot, de tipologies. Per una banda, la caoba s’introduí com a fusta reina dels aplacats i el marbre, que pràcticament no s’havia fet servir mai a casa nostra, cobrí la major part de les peces. A més, molts mobles de l’Imperi francès s’alçaven sobre tarimes que donaven l’aspecte sumptuós i rígid a un estil al servei del poder autoritari. Alguns dels mobles catalans, especialment llits i calaixeres, van utilitzar també aquestes plataformes.

Per altra banda, com no podia ser d’una altra manera, la mirada a França comportà la influència dels bronzes, que en el mobiliari del país veí tenien un paper rellevant. A Catalunya, però, el bronze es treballava poc, i per aquesta raó el que a París era un metall, a la producció catalana era una talla, tècnica en la qual els catalans tenien sobrada tradició.

La mirada al món antic, i en concret a les peces descobertes en les excavacions de Pompeia i d’Ercolà, va permetre recuperar la seva gamma de pàtines dels bronzes. Així, el daurat brunyit es combinava amb el mat i amb la pàtina negra. A aquests tres acabats es va sumar en el segle xix el del verd, que imitava el rovell del bronze i era conegut com a verd antico. A Catalunya, com podem comprovar en aquestes peces, la varietat de tons s’imitava en les policromies sobre la fusta, inclosa la d’aquest verd.

A nivell constructiu, les calaixeres revelen una factura que comença a incorporar algunes innovacions pròpies de la industrialització. Així, encara que el muntatge es va fer manualment, per a l’obtenció de les diferents fustes es van fer servir serres mecàniques que aportaven regularitat i perfecció en el tall. La utilització de fustes d’importació, com ara la caoba, accentuà l’ús d’aquest tipus de serres, que ajudaven a  reduir el gruix i, per tant, a abaratir en matèria primera. A l’obrir els calaixos podem observar la finor i perfecció de les cues d’oronella. Un model que es diferencia enormement del que es feia només vint anys enrere, i que marca un abans i un després de la influència francesa. 

La rellevància d’aquestes calaixeres, així com el fet de què siguin parella, permet suposar que es tracta de calaixeres nuvials d’una família benestant. És a dir, que formaven part del dot que una núvia va aportar al matrimoni. Efectivament, a Catalunya a partir del segle xviii, les calaixeres començaren a substituir les caixes com a moble que la núvia incloïa en el dot i que servia per guardar el seu aixovar. A partir de 1730, aquesta tendència es va accentuar entre les famílies nobles i les de la burgesia comercial, de tal manera que a partir d’aquella data totes les filles rebien calaixeres com a part de l’aixovar. Si la família s’ho podia permetre, l’aportació era de dues calaixeres, i aquesta és la raó de què molts dels exemplars de bona qualitat arribats fins a nosaltres formin parella. A mesura que avança el segle xviii, les calaixeres es varen situar com a moble de moda, més gent les utilitzava i més núvies les posaven en els seus dots i les feien lluir a la casa del futur matrimoni, que solia ser la familiar del nuvi. D’aquesta manera, les calaixeres nuvials es convertiren en un moble de representació, ja que simbolitzaven l’origen de la família de la núvia i el seu posicionament econòmic. Aquest fet permet entendre, per una banda, que les persones que podien les encarreguessin als millors fusters, encara que malauradament l’autoria de la gran majoria ens sigui desconeguda, i per l’altra, que sigui una tipologia que segueixi les modes de prop i, per tant, ens ajudi a entendre l’evolució dels estils del moble català. 

Mónica Piera Miquel

La peça del mes: Parella de calaixeres ferrandines, c. 1820

El Consorci del Patrimoni de Sitges recupera La peça del mes el proper divendres, 27 de gener a les set de la tarda on la Dra. Mònica Piera, historiadora de l’art i coneixedora de les arts decoratives i en especial del moble, presentarà aquesta primera conferència després de dotze mesos sense aquesta activitat.

Aquestes dues peces són un magnífic exemple de calaixera catalana del segle XIX, probablement aportat per una núvia com a part de la dot en un casament familiar. A partir del segle XVIII les calaixeres van substituït les caixes com a contenidor que la dona incloïa com a part de la dot. L’arribada en carro de les calaixeres on viurien els nuvis era tota una festa i, en el cas de famílies benestants tot un esdeveniment a la vida del poble.

La peça del mes és una activitat que es va iniciar a mitjans de 1998 sense interrupció fins el 2010. El format d’aquesta activitat es configurava amb l’edició d’una fitxa tècnica corresponent al col·leccionable de La peça del mes -que es va deixar d’editar des del 2007 fins el desembre de 2010- i una conferència per part de l’especialista. Amb la recuperació d’aquesta activitat es dona continuïtat a les dues propostes: la presentació de l’autor i l’edició d’una fitxa per a col·leccionar. El tiratge d’aquest document serà molt limitat i es lliurarà gratuïtament per als assistents a la conferència on es presenti.

27 de gener de 2012 La peça del mes Parella de calaixeres ferrandines, c. 1820 Hora: 19h Lloc: Museu Romàntic Sant Gaudènci, 1 Sitges Tel 93 894 29 69 A càrrec de: Mònica Piera Accés lliure Es lliurarà una fitxa per persona

24 de febrer de 2012 La peça del mes Retrat de Isabel II Hora: 19h Lloc: Museu Romàntic Sant Gaudènci, 1 Sitges Tel 93 894 29 69 A càrrec de: Carlos González Accés lliure Es lliurarà una fitxa per persona

Torna l’activitat de La peça del mes als Museus de Sitges

El Consorci del Patrimoni de Sitges reprèn l’activitat de La peça del mes aquest gener de 2012. Es presenten dues calaixeres de la col·lecció del Museu Romàntic Can Llopis a càrrec de la Dra. Mònica Piera, especialista en mobiliari i Presidenta de l’Associació per l’Estudi del Moble, entitat  creada per estudiar, protegir i difondre les arts decoratives i en concret el moble antic i contemporani.

L’acte tindrà lloc al Museu Romàntic Can Llopis, el proper divendres 27 de gener de 2012 a les set de la tarda.

Exposició pública del projecte bàsic reformat del “Projecte de restauració, condicionament i remodelació del conjunt d’edificis del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i Museu el Cau Ferrat de Sitges”

ANUNCI 4 de gener de 2012
D'acord amb el que disposa l'art. 235.2 c) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, se sotmet a exposició pública el següent projecte:
"Projecte bàsic reformat del Projecte de restauració, condicionament i remodelació del conjunt d’edificis del Museu Maricel de Mar, Can Rocamora i Museu del Cau Ferrat de Sitges”.
L'esmentat projecte ha estat aprovat inicialment per la Comissió Executiva del Consorci del Patrimoni de Sitges en la seva reunió del dia 29 de desembre de 2011.
Aquelles persones que tinguin interès a examinar-lo ho podran  fer de dilluns a divendres a les oficines del Consorci del Patrimoni de Sitges, carrer Davallada, 12, 3a planta. Edifici Miramar, de Sitges, de 9 a 14 hores, durant el termini dels 30 dies hàbils següents a la publicació d'aquest anunci en el BUTLLETÍ OFICIAL DE LA PROVÍNCIA de Barcelona, durant  el qual es poden formular reclamacions i al legacions.
En cas de no haver-se produït cap reclamació i/o al•legació en el període d'exposició al públic del projecte, aquesta aprovació inicial esdevindrà definitiva.


Sitges, a 30 desembre de 2011

Èxit de públic infantil al Museu Romàntic i al Palau Maricel de Sitges

Les tres jornades organitzades pel Consorci del Patrimoni de Sitges amb motiu de la celebració de Nadal al Museu Romàntic i el Palau Maricel han estat un èxit de convocatòria. Més de noranta  nens i nenes acompanyats dels seus pares han volgut participar en la proposta cultural adreçada al públic familiar.

Amb motiu de les festes nadalenques, el Consorci del Patrimoni de Sitges va oferir dos activitats lúdiques adreçades als més petits, concretament el 28 i 29 de desembre al Museu Romàntic Can Llopis i el 3 de gener al Palau Maricel. Els nens i nenes, de entre 3 i 8 anys, van jugar i participar en el taller creatiu per preparar el dia més màgic de les Festes: l’arribada dels Reis d’Orient. Desprès d’una visita pels diferents salons i dependències els més petits van confeccionar la carta als Reis al Museu Romàntic i un fanalet per il•luminar la Cavalcada reial al Palau Maricel.
Gràcies a la col•laboració del comerç sitgetà es van poder oferir torrons VICENS, xocolates de XOCOLATL i coca dolça de la centenària pastisseria MASSÓ.

A més, recordem que al vestíbul del Museu Romàntic encara pot visitar, fins el 7 de gener de 2012, un diorama de Nadal gràcies a la col•laboració de l’Associació Pessebrista de Sitges que, per primera vegada, ha accedit a presentar un dels seus pessebres a Can Llopis.

El programa d’aquestes festes finalitzarà amb la proposta del concert solidari a càrrec del duo IMAGINE, al Saló d’Or del Palau Maricel, el diumenge 8 de gener a les 13h, per recaptar fons en motiu de la Marató de TV3, d’aquest any. Venda d’entrades i donacions “Fila 0” al telèfon 93 894 29 69.