El Consorci del Patrimoni de Sitges amb la Marató de TV3: Concert solidari al Palau Maricel de Sitges

El Consorci del Patrimoni de Sitges promou un concert en benefici de La Marató de TV3 que aquest any ha estat dedicada al transplantament d’òrgans i teixits. Gràcies a la col·laboració desinteressada del duo IMAGINE es donarà la recaptació de les entrades i de la “Fila O” a la investigació a favor d’aquesta causa.

El Consorci del Patrimoni de Sitges i el grup musical IMAGINE col·laboren amb la Marató de TV3  –dedicada aquest any al tema “Regeneració i transplantament d’òrgans i teixits”- oferint un concert de piano i violí, interpretat per David G. Dommergue i Ingrid López Mendoza. L’activitat està prevista pel  proper diumenge 8 de gener de 2012, a la una del migdia al Saló d’Or del Palau Maricel, amb una proposta especial on els compositors interpretaran melodies de pròpia creació que podrien classificar-se com a música clàssica contemporània.

El preu de l’entrada serà de 10€ per persona i la recaptació integra es destinarà al projecte solidari de La Marató de TV3 com a donatiu, enguany, per la recerca de la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits. Tot i que han passat més de 40 anys des que es va fer el primer transplantament, i que Catalunya és un referent en la matèria, encara queda un llarg camí per recórrer. El passat 18 de desembre, en el decurs de la vintena edició del programa organitzat per Televisió de Catalunya, es va aconseguir superar la xifra de 7 milions d’euros.

David G. Dommergue, compositor i pianista, s’inspira en la música clàssica i popular. Mitjançant la seves composicions i interpretacions vol transmetre l’essència de les emocions i del seu univers personal a través de melodies i sons d’influència india, marroquí i d’altres indrets del món.

La compositora i violinista Ingrid López es va formar al Conservatori Vicente Emilio Sojo de Veneçuela i posteriorment a l’Ecole de Pantin de Paris. Actualment viu a Sitges i compagina la docència de l’instrument amb els concerts i tallers de musicoteràpia.

El dia del concert ens oferiran una improvisació artística, inèdita i única per l’ocasió, adreçada directament a l’ànima i als sentits dels assistents per transmetre emocions profundes properes als sentiments de pau, espiritualitat i consciència basats en la gratificació de la solidaritat.

Diumenge, 8 de gener de 2012 Concert solidari a càrrec del duo IMAGINE Hora: 13h Lloc: Saló d’Or. Palau Maricel. Sitges Activitat: Concert al Saló d’Or i Copa de cava a les Terrasses del Palau Maricel Intèrprets: David G. Dommergue, al piano Ingrid López Mendoza, al violí Preu: 10,00€ Places limitades Venda anticipada i “Fila O”: Museu Romàntic, Tel 93 894 29 69 “Fila 0”(preu de l’entrada i/o aportacions voluntàries)

El Palau Maricel s’obre aquest Nadal. Especial famílies: visita per pares i taller creatiu per nens

El Consorci del Patrimoni de Sitges amb motiu de les festes de Nadal vol obrir les portes del Palau per les famílies: pares i nens sitgetans. La trobada està prevista pel proper dimarts, 3 de gener de 2012, a les 11h, al Palau Maricel. Els pares i acompanyants podran realitzar la visita guiada amb un recorregut des del Racó de la Calma fins als Claustres, on s’oferirà una copa de cava acompanyada de torrons Vicens d’Agramunt. Paral·lelament, en el mateix moment, els nens i nenes de 3 a 8 anys, podran fer un circuit alternatiu adaptat a les seves inquietuds. El seu recorregut acabarà a la Sala Vaixells per realitzar un taller creatiu per confeccionar la carta i el fanalet per als Reis Mags d’Orient. Al finalitzar, s’oferirà coca dolça de la centenària Pastisseria Massó.

Els menors de 3 anys hauran de seguir el recorregut dels adults amb els seus pares. Les places són limitades i s’ha de fer reserva prèvia.

A més, recordem que al vestíbul del Museu Romàntic es pot visitar, fins el 7 de gener de 2012, un diorama de Nadal gràcies a la col·laboració de l’Associació Pessebrista de Sitges que, per primera vegada, ha accedit a presentar un dels seus pessebres a Can Llopis.

Aquestes noves iniciatives volen apropar el nostre patrimoni als més petits d’una forma lúdica i divertida.

3, de gener 2012 El Palau s’obre aquest Nadal Hora: 11h Lloc: Racó de la Calma Edats: de 3 a 8 anys Activitat: Visita guiada per adults i taller per nens Reserva prèvia: Museu Romàntic. Tel 93 894 29 69 Preu: 2€

del 18 de desembre de 2011 al 7 de gener de 2012 Diorama de Nadal al Museu Romàntic Lloc: Vestíbul del Museu Romàntic Horari del museu: de dimarts a dissabte, de 9.30h a 14h i de 15.30h a 18.30h diumenges, de 10 a 15h

Viu el Nadal al Museu Romàntic de Sitges. Especial famílies: visita i taller creatiu per a nens

El Consorci del Patrimoni de Sitges, amb motiu de les festes nadalenques, vol oferir una activitat familiar adreçada als més petits, i preparada pel 28 i 29 de desembre, a les 11h del matí al Museu Romàntic Can Llopis. Els nens i nenes, de 3 a 8 anys podran jugar i participar en un taller creatiu per preparar el dia més màgic d’aquestes Festes: l’arribada dels Reis d’Orient.

Sota el nom: “Joc de correspondències entre passat i present” es realitzarà una visita especial, adreçada als més menuts, per explicar els canvis que s’han viscut en els darrers anys: des de la il·luminació, el transport, la higiene, la confecció, el temps d’oci i, especialment, els sistemes de comunicació. Explicant rutines i hàbits presents avui descobriran com es vivia al segle XIX amb mobiliari, eines i formes molt diferents.

Amb la finalitat de recuperar el costum d’escriure cartes personalitzades i creatives, es presenta el Taller: “Dissenya i escriu la teva carta als reis”. Cada nen escollirà un suport per presentar el text, utilitzant materials diferents: retalls de revistes, gommets, plomes, xapes, cotó o roba. La intenció es fomentant la imaginació i l’originalitat per construir una carta de desitjos molt especial y artística.

El Museu Romàntic vol apropar, als sitgetans i als usuaris interessats en el seu llegat, la història, els costums i les tradicions, que en aquesta ocasió especial s’elabora per fer-lo més atractiu als ulls del públic infantil. Aquesta activitat reivindica la figura tradicional dels Reis Mags d’Orient i el pessebre, tradicions que ens donen identitat col·lectiva. En la mateixa línea, durant aquest dies, es podrà veure al vestíbul del museu un diorama de Nadal, gràcies a la col·laboració de l’Associació de Pessebristes de Sitges que, per primera vegada, ha accedit a presentar un dels seus pessebres a Can Llopis.

En acabar, per gentilesa de  Xocolatl s’oferirà a tots els participants de l’activitat familiar uns xocolates clàsics de la botiga del carrer Àngel Vidal.

ACTIVITATS DE NADAL

28 i 29 de desembre de 2011 Viu el Nadal al Museu Romàntic Can Llopis Hora: 11h Lloc: Sant Gaudenci, 1 Edats: de 3 a 8 anys Durada: 2h Places limitades Reserva prèvia: Museu Romàntic. Tel 93 894 29 69 Preu: 2€ per nen

del 18 de desembre de 2011 al 7 de gener de 2012 Diorama de Nadal al Museu Romàntic Lloc: Vestíbul del Museu Romàntic Horari del museu: de dimarts a dissabte, de 9.30h a 14h i de 15.30h a 18.30h diumenges, de 10 a 15h

SORTIDA CULTURAL: Una visita al Romanticisme català de la comarca: De Can Papiol a Can Llopis

Museu Romàntic Can Papiol

Museu Romàntic Can Llopis

 

El proper dissabte 3 de desembre,el Consorci del Patrimoni de Sitges juntament amb el l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer de Vilanova i , organitza una visita guiada a dos dels museus més emblemàtics del Romanticisme català: el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges i el Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i la Geltrú

Tots dos edificis, construïts a finals del segle xviii, conserven l’estructura, la distribució i la decoració originals, seguint el cànon auster de l’època, amb façanes d’estil neoclàssic i elements arquitectònics pintats. Els interiors, en canvi, destaquen per la seva fastuositat i elegància, donant així una idea de la forma de vida dels propietaris que van viure la seva esplendor durant els anys del Romanticisme, com van ser la família Llopis i la família Papiol.

Els Llopis, una nissaga sitgetana d'origen mariner, va entroncar a mitjan segle XVIII amb una família de propietaris rurals: els Falç. Van aconseguir una gran fortuna gràcies a les propietats familiars i al conreu de les vinyes. Al celler de la casa s'elaborava , que es va exportar a diversos països d'Amèrica.

Els Papiol, una família que provenia de la veïna localitat de l’Arboç, es van instal·lar a Vilanova a mitjan segle XVII. Van arribar a ser una de les famílies més influents i importants de la vila, donat que comptaven amb un gran patrimoni que havien adquirit a través de la compra de béns i d’enllaços matrimonials.

La visita guiada a aquests dos espais permetrà conèixer més a fons la història i la vida d’aquests personatges, tot descobrint aspectes de la seva quotidianitat emmarcada dins de l’època del Romanticisme.

L’activitat començarà pel Museu Romàntic Can Papiol de Vilanova i seguirà pel Museu Romàntic de Sitges Can Llopis i cal realitzar reserva prèvia al telèfon 93 894 29 69.

Consorci del Patrimoni de Sitges

Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer

Dissabte, 3 de desembre de 2011

Museu Romàntic Can Llopis (Sitges)

Museu Romàntic Can Papiol (Vilanova i )

Sortida de Sitges: 9.20 h (Renfe)

10.15 h Visita guiada. Museu Romàntic Can Papiol

Sortida de Vilanova: 12.00 h (Renfe)

12.30 h Visita guiada. Museu Romàntic Can Llopis

Places limitades, prèvia reserva

Informació i reserves: 93 894 29 69 / 93 894 03 64

Activitat gratuïta

(Despeses de transport a càrrec del visitant)

                                                                            

                                                                                                      

LET'S PLAY AND LEARN (ANEM A JUGAR I APRENDRE) AL MUSEU ROMÀNTIC

El Servei Pedagògic i d'Activitats Culturals del Consorci del Patrimoni de Sitges, juntament amb l'animador cultural Pascal Chemin, han posat en marxa una nova activitat sota el títol LET'S PLAY AND LEARN (Anem a jugar i aprendre). El taller, que es realitzarà al Museu Romàntic Can Llopis, va adreçat a les classes d'anglès de Cicle Mitjà i Cicle Superior de les escoles.

El taller es realitza totalment en anglès, adaptant el nivell del llenguatge al curs dels participants. No es tracta d’una visita guiada al museu en anglès sinó una activitat destinada a explicar, mitjançant l’observació i el joc, com era la vida d’una família burgesa del segle XIX.

El passat mes d'octubre els alumnes de l'Escola Esteve Barrachina varen poder gaudir d'aquesta activitat i els mestres van valorar molt positivament la proposta del taller.

ACTIVITAT: La Peça del Mes: Lligador, Espanya / Catalunya, primer quart del s. XIX (c. 1825)

Fusta de pi tallada amb marqueteries de fustes fines i pal de rosa, amb talla daurada i policromada

205 x 102 x 47 cm

Museu Maricel, Sitges (núm. inv. 1560)

Lligador, moble auxiliar per l’agençament femení
Dins l’àmbit de les arquitectures privades al llarg del segle xviii i molt especialment en el transcurs del segle xix, hi ha un moble que va esdevenir cada cop més un bé preuat per qualsevol dama benestant. Aquest moble singular no va ser altre que el lligador. Designat també al llarg del temps com a “tocador” o “pentinador”, servia com bé indica el seu nom per l’agençament femení. La seva estructura amb mirall, calaixos i calaixets permetia disposar-hi tota mena de bagatel·les personals i intimes, des de correspondència fins a petits presents amicals o amorosos, així com els estris necessaris per empolainar-se, sense oblidar-nos que també era el contenidor per disposar-hi les joies personals.

Centrant-nos en lligador conservat en la col·lecció del Dr. Pérez Rosales, podem avançar que es tracta cronològicament d’una peça de transició, a cavall entre la darrera dècada del segle xviii i la primera del segle xix. Tanmateix, estilísticament respon majoritàriament a les maneres de fer neoclàssiques, on les formes ornamentals beuen directament de l’estil Lluís XVI francès, motius decoratius molt exitosos en el moble de casa nostra. Tot i desconèixer-ne la procedència, s’ha d’indicar com a molt probable un taller català, atesa la qualitat de la factura i el gust per combinar diferents tècniques decoratives com el xapat, el treball de dauradura i el marbrejat, del qual es conserva més d’una mostra. En tot cas es pot afirmar que no es tracta d’una peça estrangera ja que en el taulell presenta entre els diversos trompe-oeil una baralla espanyola.

Estructuralment, el lligador esta conformat per un buc paral·lelepípede que presenta dos calaixos en la seva cintura i una capella coronada per un mirall. És en la cintura superior d’aquesta on l’ebenista va disposar un calaix secret amb un senzill però efectiu mecanisme d'obertura amb molla de ferro trempat al foc, segurament enginy del manyà o forjador, el qual a primera vista sembla correspondre simplement a la sanefa decorativa. Tota la peça descansa sobre quatre potes en estípit acanalades rematades per la talla de quatre bustos, dues figures femenines i dues de masculines que estan representades, alternativament en la seva disposició, en edat jove i edat madura. És a dir, les edats de la vida. L’anàlisi constructiu de la peça, que presenta un programa decoratiu complex i molt interessant, fa palès, en primera instància, que ha estat restaurada almenys en dues ocasions. En aquest sentit, cal aturar-se en l’anàlisi del mirall que remata el conjunt. Mentre la tija que el sosté concorda perfectament amb l’encaix de subjecció i respon a la mateixa època de realització –com també succeeix, per exemple, amb els bocaclaus i les claus–, pel que fa a la dauradura presenta interrogants que fan pensar en un embelliment posterior. El rastre de l’ús d’eines mecàniques en el treball dels rajos que encerclen l’espill i especialment la distinta qualitat en el daurat respecte de la corona floral que encercla la lluna fan prendre força a la hipòtesi que no corresponen al disseny primigeni. Pel que fa a la resta del mecanisme del mirall, s’ha de destacar la practicitat del mecanisme que permetia una basculació mínima cap endavant de la tija i l’espill perquè qui en feia ús pogués empolainar-se còmodament asseguda. La possibilitat de moviment de l’espill reclamava per qüestions tècniques que aquest no fos excessivament gran i pesant, alhora que permetés un maneig fàcil, cosa impossible amb la decoració posterior dels rajos. Acostumats a una determinada visió que ens podria fer pensar en la pèrdua d’equilibri visual, hom ha de considerar una segona qüestió que no és altra que en moltes cases benestants del període les parets anaven pintades amb escenes i motius que acabaven constituint un tot decoratiu juntament amb el mobiliari i les tapisseries.

Tanmateix, la singularitat i la factura de la peça es inqüestionable. Pel que fa a la tècnica decorativa, hi conviuen de manera equilibrada la talla, el marbrejat, el daurat i la marqueteria realitzada en diferents tipus de xapes, emprant en algunes parts les aigües de les vetes com un tret decoratiu més. Així succeeix en la cinta perimetral del sobre, en l’enquadrament del motiu de la portella, actuant a manera de marc o en el lateral dret i esquerre de la capella, on s’aprecia clarament el desplegament de la veta. Aquesta confluència de diferents tècniques decoratives obliga a preguntar-se si la realització de la peça respon a un únic artífex o per contra, com semblaria més plausible, intervenen diferents mans. Una altra qüestió fonamental és el plantejament de qui elaborà el programa decoratiu del lligador. I finalment, hom no pot ometre tampoc plantejar-se si ens trobem davant un programa ornamental purament decoratiu, que no sembla ser el cas, o per contra ple de significats.

No és errat suposar que la peça va ser un encàrrec amb motiu del casament d’una jove parella i que hauria estat el contenidor luxós d’un present esplèndid. Així, en l’interior del buc superior a manera de capella s’hauria disposat algun ric adreç o conjunt de joies – creu, arracades, llaçades, sortija, etc.– per ser mostrat a amics i familiars. D’aquí que inicialment la portella interior també estigues revestida de xapa. Reforça aquesta idea el programa decoratiu al·lusiu a l’amor. En aquest cas adreçat als futurs esposos.

Pel que fa a la marqueteria de la part frontal dels calaixos, i enquadrada amb una cinta d’aire geomètrica, apareix una corona vegetal rematada amb un llaç que conté en el seu interior un carcaix amb fletxes i l’arc així com una parella de colomins amorosos. En els laterals l’artífex escollí representar elements musicals i de referència pastorals, tot enquadrat amb el mateix model de cinta. Si fixem la mirada en el sobre de la taula, a la banda esquerra hi trobem una baralla espanyola de cartes i uns daus, en l’altre costat una navalla, uns fulls de paper i estris d’escriptura. Motius decoratius disposats dins d’un perfil geomètric que remarca i segueix la forma de l’estructura d’aquest taulell. Acompanya aquestes decoracions la de la portella de la capella, on s’han representat dos cors units per una fletxa i embolcallats amb una fina corona d’elements vegetals. L’artista preferí per a l’ornamentació de cada una de les vessants de la teuladeta de la capella la figura d’un infant vestit a la moda de l’època i en diferents posicions, destacant la del nen amb una baldufa. Pel que fa a la decoració en talla, d’una delicadesa tècnica i de gran vistositat en el conjunt total, aquesta es concentra en les potes en estípit coronades per quatre figures, en el remat inferior del buc a manera de garlanda o cinta vegetal, així com en els laterals de la capella, on novament l’artífex va disposar dues figures vestides a la manera clàssica, en aquest cas de cos sencer, una masculina a la dreta i una de femenina a l’esquerra, que manquen d’atributs i per tant de difícil lectura simbòlica.

Centrant-nos en el frontal dels calaixos, el carcaix amb fletxes i la corona que els encercla han de ser llegits com a símbols múltiples de la superació de contingències, imatges del pensament, i iconografia típica dels enamorats. Pel que fa a la portella, podem pensar que és un clar suggeriment al cor com a agent dels afectes. Símbol a voltes trivialitzat en la iconografia popular a partir de mostrar cors units, cors travessats per fletxes com succeiria en cas que ens ocupa. En realitat, fletxes, coloms i daus són atributs de Venus, la deessa de l’amor. Pel que fa al taulell, l’artífex disposà quatre cartes de la baralla espanyola –una sense poder-se identificar– i dos daus, sense aturar-nos a analitzar el significat que pot tenir cada pal i número –estament, condició, etc.– ens remeten en primera instància i com elements de joc a l’idea o concepte de l’atzar. Què és, si no, l’amor? En contraposició la navalla, el paper, els estris d’escriptori cal preguntar si al·ludeixen a la possibilitat d’escriure aquesta història o simplement són mers motius decoratius? Val a dir que l’artífex havia emprat la representació del full de paper per incloure una inscripció –la signatura?, uns versos?, la propietat?– que les restauracions han esborrat deixant algunes marques il·legibles. Finalment i pel que fa a les tres figures infantils que curiosament coronen el moble, no hem d’oblidar que poden significar a més d’espontaneïtat i innocència la consecució natural del matrimoni. Ens remeten a la idea de llinatge. No oblidem que estem davant d’un present de noces.

Rosa M. Creixell i Cabeza

---

[1] Vull deixar constància que els aspectes tècnics no haurien estat possibles sense l’experiència i anàlisi fetes pel restaurador Kel Domenech. En aquest sentit la seva ajuda ha estat inestimable per poder plantejar les nostres hipòtesis.

ACTIVITAT: La peça del mes: Ventall d'època isabelina. Manufactura valenciana, tercer quart dels segle XIX

Ventall d’època isabelina

Manufactura valenciana, tercer quart del segle xix

País de paper litografiat, il·luminat i daurat i barnilles d’ós calat, tenyit, gravat i amb aplicacions d’argent

26,7 cm (alçada total); 10,8 cm (alçada pais)

Museu Romàntic de Sitges, núm. inv. 90

Elements imprescindibles de la indumentària femenina, els ventalls han reflectit els canvis dels gustos i de les modes, així com els avenços en els treballs de les més diverses matèries primeres. En el seu reduït format, el ventall reuneix diversos dels materials emprats habitualment en alguns dels més característics àmbits de les arts decoratives. En aquest sentit, el ventall del Museu Romàntic de Sitges ens parla tant de les tècniques de la incipient indústria espanyola del segle xix com de l’estètica de caire eclèctic, ampul·lós i novel·lesc del període que anomenem isabelí.

La producció espanyola d’aquest tipus de peces es concentrà particularment a València, on, seguint les modes europees del moment, es va crear un gran volum de peces que va tenir gran acceptació. Reconeixements en exposicions nacionals i internacionals i exportacions per tot Espanya, Europa i Amèrica, ens parlen de la gran especialització valenciana en l’assemblatge i l’elaboració de les variades peces que conformaven aquells objectes. En les seves parts constitutives, trobem en el ventall de tipus plegable una sèrie d’elements que podem exemplificar en la peça que ens ocupa. D’aquesta manera, les barnilles són una part fonamental en l’estructura, que de forma mecanitzada, s’aconseguien tallant i apilant les fines làmines d’os i retallant-les totes alhora, amb la qual cosa s’obtenia el seu perfil sinuós i el seu calat. L’ivori era un material molt habitual en aquestes manufactures, però l’os convenientment treballat resultava igualment pràctic i molt més econòmic. No són corrents els exemplars amb les barnilles d’os tenyides, i per això la peça del Museu Romàntic resulta particularment especial pel to carmesí que se li va donar. El canvi de mida i forma que ofereixen els ventalls plegables en obrir-se i tancar-se requeria un elemental mecanisme que, unint la part inferior amb un clauet reblat, permetés el moviment en semicercle. La part arquejada que uneix per dalt les barnilles i que és la que permet fer aire (anomenada país), podia ser de pell, roba, blonda..., però en aquest cas és de paper imprès. Aquest tipus de treball en tinta negra sobre paper era molt habitual, i permetia la fabricació seriada a partir de matrius litogràfiques, cosa que feia que la part del dibuix, evidentment la més compromesa, ja arribés gravada. Això facilitava enormement la tasca més artesanal de l’il·luminat acolorit amb aquarel·les, fet que abaratia conseqüentment els costos del resultat final i permetia una producció seriada.

Les tècniques esmentades es posaven al servei del gust enfarfegat i exuberant propi del moment del regnat d’Isabel II, amb colors llampants, formes arrodonides i carregades i continguts temàtics de signe romàntic. En aquell període, es va fer palesa la tendència a la recuperació progressiva dels estils del passat, amb la possibilitat de combinar-los d’una forma absolutament lliure i tenint essencialment en compte els seus poders evocadors i decoratius. El ventall del Museu Romàntic de Sitges és decorat en una de les seves cares amb una escena d’ambientació cortesana pròpia del Renaixement francès, ambientada vagament en els temps dels reis Valois del segle xvi, però sense fer referència a cap esdeveniment històric. Més aviat al contrari, es reforça el component vagament idíl·lic, de regust llunyanament trobadoresc i de caràcter plenament romàntic. Per tal de crear un efecte de varietat en l’objecte, i malgrat produir un evident xoc d’estils, a l’altra cara del ventall es desenvolupa una escena galant de gust rococó, amb la qual es fa una recreació de la vida festiva i amable que s’atribuïa al període del regnat de Lluís XV, del terç central del segle xviii. La recuperació d’aquests temes galants es va estendre des de França durant l’Imperi de Napoleó III i d’Eugenia de Montijo i va tenir un gran desenvolupament en pintura en autors com Meissonier o Fortuny. Aquest eclecticisme, que facilitava la utilització lliure d’estils del passat, va ser propi d’aquella segona meitat del segle xix i va escampar-se arreu, ornamentant en conseqüència totes les arts de l’objecte. En aquest sentit, els ventalls eren ben apropiats per acollir tota mena d’imatges i missatges i el seu ús habitual en feia la convenient difusió.

Encara que l’origen dels ventalls plegables a Europa ve del Renaixement, a Espanya es van popularitzar especialment a finals del segle xviii, i van consolidar el seu èxit en avançar el segle xix. A la funció evident de refrescar, s’afegia un component de galanteig femení, que es va veure enriquit pel famós i anecdòtic codi del “llenguatge del ventall”. És interessant el testimoni de l’escriptor i viatger Théophile Gautier, que remarcava l’habilitat de les dones espanyoles a moure el ventall i el fet que totes en portessin de forma habitual. Encara que peces com la que estudiem fan evident un ús burgés i “de saló”, aquell testimoni ens recorda que, a la Península se n’elaboraven per a tots els nivells socials i per tant, per a tots els pressupostos. De fet, el valor dels diversos exemplars anava des dels més originals, que podem considerar peces úniques fetes per reputats pintors que ocasionalment decoraven alguns països, fins als elaborats amb robes i fustes senzilles, passant pels de qualitat “estàndard” com el que estudiem. Mentre que els exemplars de materials humils s’han perdut majoritàriament, els ventalls de tipus burgès, considerats com a objectes preciosos, s’han anat convertint en peces de col·leccionisme pels entusiastes del tema o van anar passant de generació en generació, i són curosament guardats com a “peces de vitrina”. És interessant comprovar com destacades residències de nissagues catalanes com els Llopis de Sitges, que han mantingut unit el seu patrimoni, conserven entre els seus béns els ventalls que van ser objectes d’ús i de representació de les senyores de la família i que després han restat com a testimonis ben característics del seu moment.

Jordi Carreras i Barreda

ACTIVITATS SETEMBRE 2011



ACTIVITAT: La Peça del Mes: Piano, de manufactura Bernareggi i Cia

Piano, de manufactura Bernareggi i Cia

c. 1880-1890

Fusta, bronze daurat i ivori

122 x 130 x 60,5 cm

Museu Cau Ferrat, Sitges (núm. inv. 30.642)

Parlar d’un instrument musical i relacionar-lo amb el seu entorn sociopolític pot semblar emfàtic i ampul·lós. A última hora no és més que un simple instrument destinat a un ús domèstic o concertístic i no sembla evident que arrossegui implicacions tan subtils, però no hem d’oblidar dues coses: primer, que la música sempre neix i es desenvolupa en un context social, i segon, que tractar d’un objecte dipositat al Cau Ferrat comporta necessàriament referir-se a l’objecte i al seu ús des d’una perspectiva cultural.

Per això cal recordar que la Catalunya moderna té un moment d’arrencada important amb la proclamació de la Primera República seguida per la Restauració borbònica d’Alfons XII i les relacions tibants entre Catalunya i Madrid que conduïren a les Bases de Manresa (1892) i el Tancament de Caixes (1899) per reclamar major autonomia econòmica i política, atès l’enorme desenvolupament de la indústria tèxtil gràcies a la iniciativa de la burgesia. Com s’ha dit tantes vegades, el període suposà un esplèndid moment de creació artística per satisfer les ànsies exhibicionistes de la classe dominant, que deixà mostres admirables de l’artesania catalana.

És ben sabut que a la Barcelona d’aquests anys es consolidaren les institucions destinades al foment de la música i, sobretot, de l’òpera. La vida musical ciutadana, però, es manifestà també d’altres maneres, entre elles en el conreu de la música funcional, servida per pianistes, flautistes, guitarristes o violoncel·listes que oferien els seus serveis en els nombrosos cafès del centre de la ciutat. Aquest ofici permetia mantenir un contacte habitual amb repertoris de saló segons les modes del moment o bé conèixer obres de recent creació. Això implicava una familiaritat amb la música que ara s’aconsegueix per mitjans electrònics menys creatius. A totes les cases benestants hi havia instruments de música i gent capaç de fer-los anar.

Arreu d’Europa el segle xix fou el moment de la incentivació de l’ensenyament musical, que consolidà i sistematitzà els coneixements dels músics d’ofici i estengué l’afició musical entre la burgesia. Abans de posar-se en marxa l’Escola Municipal de Música (1886), a Barcelona només hi havia el Conservatori del Liceu (1838) i nombrosos professors particulars que es dedicaven, en especial, a la docència pianística. Exemple singular és el de Joan Baptista Pujol, el més reputat professor de piano del darrer terç del segle xix, el qual, per tal de mostrar les virtuts de l’ensenyament pianístic, s’animà a partir de 1872 a promoure un concurs de piano a la sala Bernareggi. D’aquesta manera es va anar formant la denominada «escola de piano catalana», formada per C. G. Vidiella, M. Calado, E. Granados, J. Malats, R. Viñes, V. Costa i Nogueras, A. Nicolau, J. Baptista Pellicer o Carme Matas.

El més important constructor de pianos establert a Catalunya durant el segle xix i principal constructor de l’Espanya del moment fou Francisco Bernareggi; el 1834 disposava ja d’un establiment d’instruments de música i de materials musicals, el 1861 pretengué la fàbrica Boisselot de pianos i l’any següent ja era propietari de l’empresa Boisselot, Bernareggi i Cia., situada al carrer Ample, 30, de Barcelona. Ni la mort del propietari el 1863 ni l’incendi de la fàbrica al setembre de 1867 van impedir que la nova factoria (situada al carrer Sant Oleguer, 10) continués una trajectòria puixant amb una producció de deu pianos per setmana i establís pactes comercials amb l’empresa Estela (1889), que donaren lloc a la firma Estela‑Bernareggi. Com altres comerços d’instruments, Bernareggi promocionà els seus productes a través de l’activitat concertística a la seu de l’empresa, llogant pianistes de relleu com Ritter (1871), Eduard Amigó o Joan Baptista Pujol (1892). Durant l’Exposició Universal de 1888 va obrir un espai dedicat a l’exposició i venda, on es van celebrar diversos concerts d’exhibició a càrrec d’I. Albéniz. Des de mitjan segle xix hi havia, però, altres constructors de pianos com Josep Cabañeras, Vicenç Martí, Llorenç Munné, Joan Munné, Francesc Puig, Manuel Rosell, Antoni Vila i Josep Vila. Posseir un Bernareggi era, per tant, un detall de bon gust que caracteritzava la burgesia barcelonina del moment.

No podem saber del tot quin fou l’ús del Bernareggi del Cau Ferrat més enllà de les conjectures que deriven del context indicat. Era un objecte habitual a les cases benestants que proporcionava un servei musical si era necessari. En desmuntar-lo s’adverteix la factura dels pianers del moment, amb ànima de fusta i mecanisme lleuger que reduïen enormement el pes de l’objecte i el feien més fàcilment transportable. Mantenir-lo en ús en l’actualitat suposaria un cost elevat que probablement no compensaria el resultat sonor que donaria. Però també complia una funció ornamental distintiva, en la qual tenia un paper rellevant el moble que conté el piano, adornat segons l’estètica del moment.

Tanmateix, hi ha constància documental d’alguns actes musicals en els quals el piano va ser el protagonista. El Cau Ferrat era un lloc de trobada d’amics i convidats per Rusiñol en les quals la música era un dels centres d’atracció. Durant les Festes Modernistes celebrades a l’espai hi va haver presència de músics i activitat musical de caire concertístic i tertuliesc. Això va passar, per exemple, a la segona (10 de setembre de 1893, el dia abans de la inauguració del Cau), en què va intervenir Enric Morera, l’home que havia arribat de Brussel·les i havia plantat l’arbre del Modernisme musical. Hi van sonar un fragment de la seva Sonata en do menor i el Quartet en si menor a més d’obres de Popper i Godard. També s’hi va estrenar el Quintet de César Franck.

Pel 1895 van visitar el Cau l’Orfeó Català i alguns dels membres de la Capella Nacional Russa amb Dmitri Slavianski d’Agrenev al capdavant. No és impossible imaginar que en algun moment de la trobada es fes anar el piano per entonar el cor o per acompanyar el cant. Durant la tercera festa, celebrada el 1896, van visitar el Cau alguns amics modernistes francobelgues com D’Indy, Chausson, Gillet o Angenot, a més de Granados i Enric Morera, que van fruir de l’ambient i van exhibir algunes de les seves creacions pianístiques. I finalment, per la quarta, que tingué lloc el 14 de febrer de 1897 amb l’estrena de La fada de Morera, el compositor ja havia donat la partitura a conèixer al Cau uns mesos abans.

Poca cosa sabem de la resta que no sigui l’ús tòpic de l’instrument en un espai domèstic singular com el Cau Ferrat. Allà roman en l’actualitat, situat en un espai que probablement no era l’originari, perquè no permet una gran cabuda d’oients, però que evidencia la íntima unió entre les arts plàstiques i la música, en èpoques en què es treballava de valent per la unió de totes les arts, que, com es deia ja des de Schiller, aspiraven a la condició de la música.

Xosé Aviñoa

SITGESTIU CULTURAL’11

Dimarts 26 de juliol /

2, 9, 16 i 30 d’agost

Museu Romàntic

20 hores

Jazz al Romàntic

A càrrec de RETRIO, amb Joan Pinós (contrabaix), Óscar Ferret (piano) i Josep "Pinyu" Martí (bateria)

Dimecres 27 de juliol /

3, 10, 17 i 31 d’agost

Saló d’Or. Palau Maricel

20 hores

Capvespre musical al Palau

A càrrec d’Agisitges (visita) i Ricard Oliva (guitarra)

Dijous 28 de juliol /

4, 11, 18 i 25 d’agost

Museu Romàntic

20 hores

Òpera al Romàntic

A càrrec d’Operaílica

Informació i reserves: 93 894 29 69

Inauguració de l’exposició Ismael Smith, gravador. Del Modernisme a l’Art Déco

La Sala Vaixells del Palau Maricel acull aquest estiu la mostra Ismael Smith, gravador. Del Modernisme a l’Art Déco, organitzada per organitzada per l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i el Museu d’Art de Cerdanyola en col·laboració amb l’Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges.

Ismael Smith i Marí (Barcelona, 1886 - White Plains, Nova York, 1972) va ser un artista molt peculiar i polifacètic donat, que va treballar diferents arts com ara el dibuix, l’escultura o la il·lustració, i va ser creador d’exlibris, una tècnica pràcticament desapareguda avui en dia.

Smith va començar els seus estudis a l’Escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, completant-los i formant-se en tallers de gran renom de l’època, com ara el de Josep Llimona. Durant el primer quart de segle, va rebre nombrosos premis i guardons, alhora que feia exposicions de gran èxit. El 1910 va ingressar a l’École Nationale des Arts Décoratifs, fet que li va permetre conèixer de ben prop el món de l’avantguarda. Entre els seus coneguts es poden trobar noms com Pau Casals o Eugeni d'Ors, Ignacio Zuloaga o Manolo Hugué, i inclús el mateix Picasso, de qui va realitzar un retrat. Finalment, ell i la seva família es van instal·lar a Nova York, on es va centrar en el gravat i l’exlibrisme. A la dècada dels 50 va dedicar la seva vida a trobar un remei contra el càncer, fet que el va portar a un estat gairebé obsessiu. Aquesta obsessió el va acompanyar fins a la seva mort en un hospital psiquiàtric, el 1972.

L’exposició Ismael Smith, gravador. Del Modernisme a l’Art Déco, comissariada per Txema Romero Martínez, presenta tot un seguit de gravats, dissenys originals i exlibris procedents de la col·lecció que es conserva el Museu d’Art de Cerdanyola. La mostra romandrà oberta del 23 de juliol al 30 de setembre, de dimarts a dissabte, de 9.30 h a 14 h i de 16 h a 19 h i diumenges i festius, de 10 h a 15 h. Els dilluns, tancat.

Consorci del Patrimoni Sitges

Sala Vaixells. Palau Maricel

22 de juliol, 19 h

Inauguració exposició l’exposició Ismael Smith, gravador. Del Modernisme a l’Art Déco.

Torna el Sitgestiu Cultural 11 El Palau Maricel i el Museu Romàntic, escenaris del programa cultural



El Consorci del Patrimoni de Sitges organitza per aquest estiu el programa d’activitats culturals Sitgestiu Cultural 11, un programa ja habitual dels vespres estiuencs de la vila. Enguany, els escenaris de les actuacions seran els jardins del Museu Romàntic i els diferents espais del Palau Maricel. Les propostes s’oferiran tots el dimarts, dimecres i dijous dels mesos de juliol, agost i setembre a les 8 del vespre, i en totes elles es servirà una refrescant copa de cava per acompanyar les actuacions.

El programa, que té la música com a fil conductor entre l’oci i la cultura, apropa el patrimoni als visitants d’una forma diferent, original i divertida, fet més que confirmat ja que aquesta serà la desena edició del programa. Les empreses que participen són conegudes per al públic habitual del Sitgestiu: els grups RETRIO i OPERAÍLICA i l’empresa d’activitats culturals AGISITGES.

Els dimarts, el Museu Romàntic presenta els integrants del grup sitgetà RETRIO, format per Óscar Ferret, Joan Pinós i  Josep "Pinyu" Martí, que donaran a través del jazz una visió molt particular de les composicions musicals que formen part de la cultura popular de Sitges, com ara els balls de Festa Major o les nadales. Creacions de músics com Manel Torrens o Enric Morera constitueixen el repertori d’aquest singular grup creat l’any 2002.

Els dimecres, el Palau Maricel obrirà les portes per a que l’empresa d’activitats culturals AGISITGES faci un recorregut per l’interior d’aquest magnífic i singular edifici. A través de les diverses estances, el visitant coneixerà la vida i la història del nord-americà Charles Deering, primer propietari del Palau i artífex de les diferents transformacions de l’antic conjunt d’edificis. Al finalitzar la visita, una audició de guitarra al Claustre completaran aquesta interessant visita.

Els dijous, el Museu Romàntic torna a ser l’escenari però, aquesta vegada, canviant el registre. Els integrants del grup OPERAÍLICA, amb veus i piano, crearan l’atmosfera de l’època dels anys del Romanticisme a través de peces musicals de Mozart, Verdi o Bizet. Per una estona, hom podrà sentir-se com els habitants d’aquesta casa-museu, els Llopis, una família que va aconseguir situar-se entre les més ben acomodades de la comarca.

Enguany, dins del programa Sitgestiu Cultural 11 es presenta l’exposició Ismael Smith gravador. Del Modernisme a l’Art Déco. La mostra acull gravats, creacions originals i exlibris de l’artista català, un dels més peculiars representants del Modernisme i del Noucentisme. La Sala Vaixells del Palau Maricel serà l’espai escollit per a la presentació, el proper 22 de juliol, d’aquesta mostra que, posteriorment, itinerarà pels diferents museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

El proper dimarts 5 de juliol a les 8 del vespre, els integrants del grup RETRIO seran els encarregats de donar el tret de sortida al Museu Romàntic del programa d’activitats Sitgestiu Cultural 11.

Consorci del Patrimoni de Sitges

Museu Romàntic

5 de juliol, 20 h

Inici del Sitgestiu Cultural 11

Jazz al Romàntic, a càrrec de Retrio

Informació i reserves: 93 894 29 69